redacció

Redacció primer trimestre

       1. Fes una redacció sobre com has viscut aquest primer trimestre. Pots explicar com t'has sentit, com l'has viscut, si has fet nous amics o si has consolidat alguna amistat, si has fet la feina suficient, quina és la feina que més t'ha agradat, etc...

jacint de verdaguer

Jacint Verdaguer 

   1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer:

               -Any de naixement i mort.

               - Resum de la seva vida.

               - Obres més importants ( en penges una imatge i un resum de cada una d'elles)

En la introducción se narra como Colón, todavía joven, llega a las costas peninsulares después de un naufragio, donde un ermitaño le narra la historia de la Atlántida. En los cantos se narran las gestas deHeracles contra Gerión y se describe la destrucción de la Atlántida y la aparición del Mediterráneo. En la conclusión Colón, después de oír la narración del ermitaño, sueña con viajar a nuevas tierras y termina el poema con el presentimiento del descubrimiento de América.

Jacinto Verdaguer
Información personal
Nacimiento	17 de mayo de 1845 Folgarolas, España
Fallecimiento	10 de junio de 1902 Vallvidrera
Nacionalidad	Española
Información profesional
Ocupación	Poeta y escritor
Género	Poesía
Obras notables	La Atlántida
Firma
[editar datos en Wikidata]

t.2 sosials

Ciències socials T. 2.

     1. Cerca informació sobre el que és un Estat i les fronteres que separen un Estat de l'altre. Posa exemples i imatges.

Un estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres estats.

      Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països. També es consideren fronteres les zones d'accés d'aeroport o ports, ja que esdevenen els límits aeris i marítims del país.

 

linies de punts

 els estats estan en diferents colors.

       2. Explica la diferència entre Estat i Nació.

Un estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres estats.

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat. També és molt complexa la relació que manté amb el concepte d'Estat, ja que hi ha estudiosos que els consideren totalment distingibles (p.e. el primer és bàsicament cultural i el segon bàsicament polític). Altres estudiosos, però, els identifiquen considerant que la nació només té plena realitat quan és constituïda com a Estat. Per altres autors el concepte nació solament té sentit des de la concepció que li donen els nacionalistes, d'aquesta opinió és Roberto Augusto, que diu que «una nació és allò que els nacionalistes creuen que és una nació», perquè aquest concepte «no significa res fora de la teoria de qui l'ha creat per als seus propòsits  Alguns autors veuen en la nació i en el nacionalisme una forma de religió i no una cosa real o material. L'autor català J. Llobera manté que Déu va ser substituït gradualment per la nació. La nació seria el nou Déu de la modernitat.

       3. Què significa la paraula democràcia? Cerca informació, posa exemples i imatges.

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

       4. Què és una constitució?

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.

       5. Cerca informació i explica què és la Declaració Universal dels drets Humans.

El 10 de setembre de 1948, l'Assamblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau  Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans (Resolució 217 (III) A). Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es van redactar l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.

       6. El teu país natal és democràtic? Explica la teva resposta.
No, ara tenim una monarquia 

       7. Explica la diferència entre una monarquia i una dictadura.

Una monarquia es quant tenim un rei governant el país.
Una dictadura es tot el contrari d'una monarquia esta governat per un dictador.

       8. Explica la diferència entre monarquia i república.

Una monarquia es quant tenim un rei governant el país.

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

       9. Explica què són els estats laics, els confessionals i les teocràcies.
       Estat laic o Estat secular és l'estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa i on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.

     L'Estat confessional és aquell que declara una religió concreta com a oficial, amb diversos graus de penetració en la vida pública (el màxim seria la teocràcia). El govern sosté econòmicament determinats aspectes del culte religiós, promou la seva difusió o ensenyament i aprova lleis destinades a la seva conservació. En determinats casos pot arribar a prohibir la pràctica d'altres creences o a perseguir-la tàcitament. La pràctica de lligar religió i poder polític data de l'antiguitat, amb els faraons egipcis i els seus déus predilectes i continua present en alguns països. El procés de separar la religió de l'Estat es denomina secularitzció i pot esdevenir en un estat no confessional (pot haver-hi una religió dominant malgrat no estar reconeguda) o un estat laic (amb la màxima separació).

     La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací en la Terra. Estableix una jerarquica religiosa que interpreta laParaula de Déu per a legislar, per a censurar les lleis civils in darrere instància o per a imposar una religió d'estat. Els teòcrates governen sia sols, sia mitjançant una monarquia o un govern elegit.
     10.  És important la llibertat religiosa? Per què?

Si; perquè

palabras compuestas

La composición t3

EJERCICIOS DE PALABRAS COMPUESTAS
 Recuerda que antes de hacer un ejercicio debes:
  Pensar qué tengo que hacer.  Qué debo saber, en este caso, qué son palabras simples y compuestas.  Hacer un plan, cómo lo voy a hacer.  Manos a la obra, lo hago.  Lo repaso y me aseguro de no tener errores.

 1. Escribe las palabras simples que forman las siguientes palabras compuestas:

 • Abrir + botellas • Abrir + cartas • Abrir + latas • Agrio + dulce • Agua + fiestas • Agua + marina • Alta + voz • Alto + i + bajo • Alzar + cuello • Antes + ayer • Aparcar + coches • Bajar + mar • Balon + cesto • Bien + aventurado • Bien + hechor • Bien + venida • Boca + calle • Boca + abierto • Cabiz + bajo • Cantar + mañanas • Cara + dura • Cascar + nueces • Cascar + rabias • Cien + piés • Col + i + flor • Contrar + orden • Correr + ve + i + dile • Cortar + fuego • Cortar + úñas • Cuenta + gotas • Cuenta + kilómetros • Cumple + años • Duerme + vela • Elevar + lunas • En + hora + buena • Espantar + pájaros • Gira + sol • Guardar + bosques • Guardar + costas • Guardar + muebles • Guardar + ropa • Guardar + espaldas • Hazme + reír • Hierba + buena • Hispano + americano • Hoja + lata • Lavar + coches • Lavar + platos • Lavar + vajillas • Limpiar + botas • Limpiar + parabrisas • Madre + selva • Mal + estar • Mal + gastar • Mal + hechor • Mal + humor • Mal + pensado • Man + atar • Manir + roto

 2. Escribe las palabras compuestas por las siguientes palabras simples (ten en cuenta en algunas puedes necesitar variarlas un poco y revisa los acentos de las palabras nuevas que formes):

• Matamoscas • Mediodía • Menospreciar (apreciar) • Milhojas • Motocicleta • Nochebuena • Parabrisas • Paracaídas • Parachoques • Paraguas • Pararayos • Pararsol • Pasacalles • Pasamanos • Pasapurés • Pasatiempos • Pasodoble • Pelirrojo • Pisapapeles • Portaviones • Portaequipajes • Puntapie • Puntagudo • Quehacer • Quitamanchas • Quitanieves • Quitasol • Rascacielos • Rompecabezas • Rompeolas • Sabelotodo • Sacacorchos • Sacapuntas • Saltamontes • Salvamanteles • Salvapantallas • Salvavidas • Sinfin • Sobremesa • Sordomudo • Telaraña • Tíovivo • Tirachinas • Trabalenguas • Vayven

3. Explica qué significan las siguientes palabras compuestas:
• Metomentodo: entremetido.
• Santiamén:  En un instante.

• Sinsabor: Desabrimiento del paladar.

• Tejemaneje: Enredo poco claro para conseguir algo.
• Tetempié: refrigerio

junts

Junts

 JUNTS
Es cri vi ren la se va his tò ria junts a les pa rets del món. 15
Els que da va molt de ca mí per va gar ple gats.11
El la de ixà ca ure el seu cap, 9
lle uge ra ment, so bre l'es pat lla de 10
l'a mat. 2
Ell  s'a ma rà d'a qu ell per fum fe me ní, 12
tan ín tim, 3
tan de ns, 3
tan se nsu al, 4
tan seu, 2
que l'a co mpa nya va fe ia anys i del qu al 12

ja no en po dria pre sci ndir. 8

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.
companyia

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
assonant
12 versos

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: vagar, amarar-se, prescindir.
1.-Tenir temps, algú, de fer alguna cosa
2.-Posar-se a la superfície de l'aigua un hidroavió
3.-Deixar de banda una persona o una cosa, deixar de prendre en consideració

5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "Escriviren la seva història junts a les parets del món?"
 Justifica la teva reposta.
que ha de anar acompanyat d'un altre.

7. Opinió personal.
m'ha agradat molt.

La ràdio i la televisió (t3)

La ràdio i la televisió (t3)

 Cerca una notícia a un diari. Després d'haver-la llegit, torna-la a redactar de dues maneres diferents: 

a) Com si l'haguessis d'explicar a la teva colla d'amics.

sabeu que hi hagut deu morts en trafic aquest cap de setmana ja que el que duin fins el 29 de novembre hi hagut... 1.034 morts dins de les carreteras de tot Espanya la majoria eren de cotxe i la minoria eren de moto

b) Com si fossis el locutor d'un informatiu i haguessis de donar la notícia. 

moren 10 persones per accidents de trafic a les carreteres de tota Espanya i acumulen 1.034 morts la majoria dels morts eren accidents de cotxe i per l'atre banda eren de moto.

Petita llengua

Petita llengua

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.

 

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

1. Tema del poema
amor

2. Contingut.
te 11 versos

3. Resum
que te una cala molt bonica...

4. Opinió personal
m'ha agradat molt

poema

Poema

Hace siglos que llueve.

Hace siglos

que, con perverso afán,

el repique monocorde

golpea el techo,
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.

Hace siglos,

solía amar

la lluvia.

Hace siglos,

lejos de esta infinidad

de aguas,

cayendo

en tortura minuciosa

sobre el mundo.

(Mariana Finochietto / il. Fabrice Backes)

1. Explica el contentido de este poema, con tus palabras, en una sola frase.

que llueve hace mucho tiempo...

2. Tema.

tristeza

3. Opinión personal.
me ha gustado mucho.

ARENA AMB RECORDS

Arena amb records

ARENA AMB RECORDS

S'a ca ba l'es tiu i 6 
la in te nsa ca lor 6
dó na pas  au na 5
fres que ta molt 4
ag ra da ble. 4
La gent, me lan gio sa, 6
re cull els seus re cords 6
a l'a re na de la pla tja. 7
Ara no més cal que 5
els ar bres que din nus 6
de fu lles iel po ble 5
es ves tei xi de co lor 7
mar ró. 2
Ai xò vol drà dir que 6
ha ar ri bat la tar dor. 7

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.
record

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima consonant; versos 15.

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. 
nus=nu; melangiosa malenconiós.
Relaciona el significat amb el contingut del poema: melangiosa, nus.
es tracta de pensar i nus es tracta de asar-ho be

5. Fes un resum del significat del poema en general.
que em de disfrutar de la vida aixi com ho veim.

6. Opinió personal.
m'ha agradat molt et fa pensar el que feim.

B/V ortografia

B /V Tema 4

L’ORTOGRAFIA DE B/V

 S’escriu b: Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable. 

                    Darrere de m: embenar, ambició, amb. 

                    Alternant amb p: saber – sap, caber – cap, llobató – llop. 

S’escriu v:  Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, envà, enveja, invent. 

                    Alternant amb u: escriviu –escriure, nevar – neu, meva – meu, bevia – beu. 

                    Els imperfets d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (cantar) acaben en v: cantava, menjaves, rentava, cuinàvem, arribàveu, marxaven. 

1. Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui: 

La cançó de la reixa _V a tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passa_v a sempre pel carrer nou i cada _v_egada es para_v a a tocar la reixa. Sempre s'in_v enta_v a no v_es cançons, picant quan calia so_b re les b_arres. _V a in_v entar una cançó per cadascun dels ar_b res que _v eia al parc: el pi, l'a_v et, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. V_a in v_entar una cançó per l'a v_inguda que puja_v a cap a la casa, pels camins que s'endinsa_v en a les verdes galeries sota els ar b_res, per l'her b_a i pels parterres florits. Però no _v a dir res del seu desco b_riment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret. Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons 

2. Fes el mateix que l'exercici anterior:

 ca b_re, sa b_er, plo_v ia, escri_v ia, en_v_iar, in_v_itar, en_v_ellir, con_v_icció, in_v_ent, _b_rasa, o b__ligar, _b_la v__a, om_b_ra, escla_v_a, escali_v_ada, atracti_v_a 

3. Omple els buits de les frases següents amb b o v:

 a) Sempre arri_b a_v_a tard a les reunions. b) A_v_ui m’he lle_v_at a les _v_uit del matí per anar a empro_v_ar-me una Exercicis de reforç 9 ga_v_ardina. c) Aquell paisatge era d’una gran _b_ellesa. d) M’he deixat el mò b__il engegat en una reunió. e) L’advocat de la família tre_b_alla en un cas de di_v_orci.

 4. Emplena els buits del text següent amb una b o una v. 

Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s'hi tro_b_en les misterioses Estunes. En arri_b_ar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i que mirant a tra_v_és d’elles veiem aquestes co_v__es que s’anomenen Tunes o Estunes. En les profunditats d'aquestes esquerdes s'alça_v_en rics palaus ha_b_itats per les Aloges o Goges que la veu popular bateja_v_a amb el nom d'Encantats. Les Goges eren una mena de fades que durant el dia resta_v_en ocultes en els seus caus i que quan canta_v_a el gall a la mitjanit sortien per les _v_etes de les roques i ana_v_en a emmirallar-se a les aigües de l'Estany de Banyoles que, en aquell temps, era molt proper a les Tunes. Segons sembla les entranyes d'aquelles roques esta_v_en cobertes d'or i plata, perles i diamants i tota mena de joies. Aquests tresors resta_v_en lluny de la mirada dels curiosos i dels _b_andits gràcies a una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes Goges ana_v_en filant. Però si un intrús gosa_v_a endinsar-se per les co_v_es a la recerca dels tresors no tarda_v_a a perdre l'orientació quan mira_v_a de tornar enrere abans de perdre's, definitivament, per aquell laberint de roques i arrels immenses. Algunes _v_egades els ha_b_itants dels contorns havien vist a les nits com d'aquell paratge misteriós emana_v_a una blancor finíssima que puja_v_a cap al cel. Aquell prodigiós raig de llum era atri_b_uït a les festes que tenien lloc en els palaus de les profunditats. 

[Extret i manipulat de la Web de les Llegendes del Pla de l’Estany

conde lucanor

El Conde Lucanor

 Autor: Infante don Juan Manuel, escritor, guerrero y cortesano; 1282-1348.

Otras obras: Libro de la caza, Libro de los ingenios, Tratado de las armas (didácticas); Libro de la caballería, Libro del caballero y el escudero, Libro de los estados (expositivas); etcétera.

Género y corriente: Narrativa didáctica con influencia del apólogo oriental.

Estructura: Su título completo es Libro de los ejemplos del conde Lucanor y de Patronio, fue concluido en 1335 y la primera edición impresa se realizó en Sevilla en 1575. En general, la obra aparece como una colección de pequeñas narraciones pedagógicas llamadas ejemplos. Cada uno de ellos es un todo completo y cerrado que puede tratarse en forma separada. La unidad del libro descansa en la presencia constante de los personajes centrales, el conde Lucanor y su consejero Patronio, y en el diálogo que en cada ejemplo se entabla entre ellos.
El original de la obra completa consta de un prólogo, cinco partes bien diferenciadas y el epílogo. La primera parte o Libro de los ejemplos es narrativa e incluye 50 capítulos (en algunas ediciones aparecen 51), cada uno con un apólogo. La segunda, contiene cien sentencias; la tercera y cuarta partes constan de 50 y 30 proverbios, respectivamente, y la quinta es un largo tratado religioso doctrinal discursivo. La segunda, tercera y cuarta son de carácter sentencioso. El libro que actualmente se conoce como El conde Lucanor es sólo la primera parte; las demás, de mucho menos valor literario, han sido suprimidas en esta obra por razones obvias.

Sinopsis: El conde Lucanor, enfrentado a diversos problemas en -distintas oportunidades, se los plantea a Patrono, su maestro y consejero, quien recurre a breves relatos a modo de ejemplos para que el consejo o moraleja final resulte más claro y aparezca ilustrado en forma entretenida y placentera.
Todos los ejemplos se centran en enseñanzas de orden moral y práctico referentes a casos de la vida cotidiana, por lo que la obra es una especie de ars vivendi (arte de vivir). En este sentido, es posible reconocer en ellos ciertos temas comunes: 1. Normas de conducta relativas a los bienes o posesiones (ejemplos II, V, VI, VII, VIII, IX, XIII, XIX, XX, XXII, XXIX, XXX, XXXI, XXXII, XXXIV, XXXVIII, XLV, XLVII). 2. Normas de conducta que atañen a la honra (ejemplos I, IV, XII, XIII, XV, XVI, XVIII, XIX, XXXI, XXXVI, XXXVII, XLI). 3. Normas que benefician el alma (ejemplos 111, X, XI, XIV, XXVIII, XXXVIII, XL, XLIII, XLIV, XLV, XLIX, L). 4. Normas para el matrimonio y condición de los esposos (ejemplos XXV, XXVI, XXVII, XXXV). 5. Normas para la educación de los jóvenes (ejemplo M). 6. Normas para conocer a los hombres (ejemplos XXIV, XLVIII). Son reglas que permiten realizar o alcanzar el ideal cristiano de hombre, preocupación fundamental del infante don Juan Manuel. En la búsqueda de ese perfeccionamiento y su logro, radica la finalidad de la obra.
Todos los ejemplos poseen una estructura similar y pueden basarse en hechos reales, verosímiles y fantásticos, de los cuales muchos se han hecho populares. He aquí algunos de los más conocidos:
"De lo que aconteció a un raposo con un cuervo que tenía un pedazo de queso en el pico", ejemplo V, asunto que sirvió a fabulistas
posteriores; "De lo que aconteció a una mujer a quien llamaban doña Truhana", ejemplo VII, de marcada influencia oriental, ha dado origen a la famosa fábula La lechera y el cántaro roto; "De lo que aconteció a un hombre bueno con su hijo", ejemplo II, luego transformado en la fábula El molinero, su hijo y el borrico; "De lo que aconteció con los burladores que hicieron el paño maravilloso", ejemplo XXXII; "De lo que aconteció a un ciego que guiaba a otro ", ejemplo XXXIV; "De lo que aconteció a un hombre que por pobreza y a falta de otra cosa comía altramuces", ejemplo X, en el cual se inspiró Calderón de la Barca, y "De lo que aconteció a un mancebo que casó con una mujer muy fuerte y muy brava", ejemplo XXXV, inspiró a Shakespeare La fierecilla domada, y La doma de la bravía a Lope de Vega.
A pesar de que don Juan Manuel no haya sido original en la elección de sus temas, sí lo es en cuanto a su tratamiento, procedimiento de composición, interpretación personal de las anécdotas que emplea y estilo.
Entre las excelencias de su prosa, "preocupación constante del infante", se destacan su sobriedad, concisión y claridad, lo que da por resultado un estilo transparente e incisivo que capta lo esencial y se convierte así en fragmento de la vida misma.

1. Haz un resumen del texto anterior.

el conde de lucanor era un conde que vivia en s.XV-XX QUE TEnia diferentes normativas:  1. Normas de conducta relativas a los bienes o posesiones (ejemplos II, V, VI, VII, VIII, IX, XIII, XIX, XX, XXII, XXIX, XXX, XXXI, XXXII, XXXIV, XXXVIII, XLV, XLVII). 2. Normas de conducta que atañen a la honra (ejemplos I, IV, XII, XIII, XV, XVI, XVIII, XIX, XXXI, XXXVI, XXXVII, XLI). 3. Normas que benefician el alma (ejemplos 111, X, XI, XIV, XXVIII, XXXVIII, XL, XLIII, XLIV, XLV, XLIX, L). 4. Normas para el matrimonio y condición de los esposos (ejemplos XXV, XXVI, XXVII, XXXV). 5. Normas para la educación de los jóvenes (ejemplo M). 6. Normas para conocer a los hombres (ejemplos XXIV, XLVIII). Son reglas que permiten realizar o alcanzar el ideal cristiano de hombre, preocupación fundamental del infante don Juan Manuel. En la búsqueda de ese perfeccionamiento y su logro, radica la finalidad de la obra.
2. Escribe las cuatro ideas principales del texto.

 las fechas, la estructura, el autor, las obras que tiene. 

3. Tema del libro.

sinceridar.