subtileses

Subtileses

SUBTILESES
Plu ja que et dixondeix  de matinada. 
Quin plaer!
Música per als sentits:
suau, subtil, fresca...
Sensacions brutals t'acaronen el pensament.
Sensacions meravelloses et bressolen amoixadorament  aquesta nit.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: deixondir, subtil, acoronar, bressolar, amoixadorament.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

6. Opinió personal.

1.- 

2.-  sensacio

3.- assonant; 6 versos, 
4.-Fer sortir d'un estat d'ensopiment. La pluja el deixondí. 
      D'una tenuïtat extrema. Un airet subtil. 
      Bressar.
       Amb amoixament, d'una manera amoixadora. 
5.-que la pluja es subtil, suau...
6.- m'ha agradat molt i nomes penses amb disfrutar.

ramon llull

Ramon Llull

      1. Cerca informació sobre qui era Ramon Llull i la seva obra. També sobre l'èpoc en què va viure i la cosa més important que va fer.

embruixats

Comentari poema

EMBRUIXATS
Varen beure de l'aigua clara
del mateix pou, carregat de
versos suggerents, plens de
coneixement i de vivències
intenses, difícils de treure de
la ment.

Aquell pou treia paraules
a vessar, capaces d'arribar
a l'ànima més adormida,
sense dubtar ni un moment.
Aquell va ser un beuratge
màgic, els va embruixar
fins al punt de començar-se
a estimar, sense saber-ho.
Se sentien malalts i no
trobaven guariment per a
a llur patiment.
No sabien que allò que els
passava només era que
estaven encisats per un gran
amor incipient.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: suggerent, vessar, beuratge, guariment, llur, encisat, incipient.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

6. Opinió personal.

vvx

1.-

      

2.- embruxiats
3.-assonant; 20 versos;9 sil·labes en cada vers ; 6e vers te dos

4.- suggerent: suggeri a algu
     vessar: tirar qualsevol liquid
     beuratge: pocio
     gauriment: premiar
     llur: les seves coseso els seus bens
     enciat: accio d'encisar
    incipient: Que comença a manifestar-se, a fer els seus efectes
5.- quer em de fer les coses be per no tenir problemes.
6.-m'ha agradat el poema esta be per les persones que li agraden els poenes

cues d'estels

Cues d'estels

          Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.

la nit perque es quant es pot relaxar-se amb tranquil·litat

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

                                

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

frases

Frases emblemàtiques

1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.

                                  

deu ens ajuda pero no el veim

sa trata de compartir les coses

son diadics i altres no

           

que nosaltres som rars al ser perfecte.

que no som capaços de explicar coses

que la poesia es nessecita inspiració.

jorge luis borges

V

Mis libros

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

Que nos dice que hay que leer libros de toda clase 

2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.

Jorge Francisco Isidoro Luis Borges Acevedo OBE (Buenos Aires, 24 de agosto de 1899-Ginebra, 14 de junio de 1986) fue un escritor argentino, uno de los autores más destacados de la literatura del siglo XX. Publicóensayos breves, cuentos y poemas. Su obra, fundamental en la literatura y el pensamiento universales, además de objeto de minuciosos análisis y múltiples interpretaciones, trasciende cualquier clasificación y excluye todo tipo de dogmatismo.²

Es considerado uno de los eruditos más reconocidos del siglo XX. Ontologías fantásticas, genealogías sincrónicas, gramáticas utópicas, geografías novelescas, múltiples historias universales, bestiarios lógicos, éticas narrativas, matemáticas imaginarias, dramas teológicos, invenciones geométricas y recuerdos inventados son parte del inmenso paisaje que las obras de Borges ofrecen tanto a los estudiosos como al lector casual. Y sobre todas las cosas, la filosofía, concebida como perplejidad, el pensamiento como conjetura, y la poesía, la forma suprema de la racionalidad. Siendo un literato puro pero, paradójicamente, preferido por los semióticos, matemáticos, filólogos, filósofos y mitólogos, Borges ofrece —a través de la perfección de su lenguaje, de sus conocimientos, del universalismo de sus ideas, de la originalidad de sus ficciones y de la belleza de su poesía— una obra que hace honor a la lengua española y la mente universal.³

Ciego desde los 55 años, personaje polémico, con posturas políticas que le impidieron ganar el Premio Nobel de Literatura^4 5 al que fue candidato durante casi treinta años.

3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.

si porque se pueden personalizar

4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?

Los poemas

5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.

Los de aventuras porque me apasionan las aventuras

Som a dijous i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels autors.

Mis libros

(Jorge Luis Borges)

Mis libros (que no saben que yo existo)

son tan parte de mí como este rostro

de sienes grises y de grises ojos

que vanamente busco en los cristales

y que recorro con la mano cóncava.

No sin alguna lógica amargura

pienso que las palabras esenciales

que me expresan están en esas hojas

que no saben quién soy, no en las que he escrito.

Mejor así. Las voces de los muertos

me dirán para siempre.

la meva vida

Entrada lliure. Posa en marxa la teva imaginació

 1. Ara te toca fer volar la imaginació per ser el més original i interessant possible. Has de fer una entrada totalment lliure. Pots tractar el tema que vulguis, que sigui del teu interès i l'has d'acompanyar d'imatges adients i representatives. A gaudir!

Som em Miquel Angel i vos contare la meva vida he tengut una vida molt dolenta, primer ma mare m'he abandona als 7 anys d'edat, em vaig anar amb mon pare que tambe amb va abandonar als 12 anys d'edat i la meva padrina va morir em vaig posar a plorar i em vaig anar amb la meva fadrina jove i ara estic millor que mai.amb la meva germana.









el meu ca amb pajarita

Tanca els ulls

TANCA ELS ULLS

Si em fas la protagonista dels teus somnis

et duré a la lluna, prendrem una bevenda,

i observarem el món com gira i gira sense retorn.

No caldran paraules, ni explicacions. 

No hi haurà retrets, ni complicacions. 

Només hi haurà estones de silenci 

per respectar, al màxim, aquest curiós entorn.

Ara... tanca els ulls,

pensa en mi,

i despertaràs lluny d'aquí, 

però a la meva vora.

Esper estar a l'altura quan sigui l'hora.

Antònia Lladonet

 1. Explica el contingut d'aquest poema.

2. A qui t'enduries a la lluna?

3. Opinió personal

Poema de Benedetti

Poema de Benedetti

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti

  Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

             1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

3 estrofas de 1 verso y 1 de 3 versos, consonante

                 2. Explica lo que nos cuenta.

de que hay gente de que no puede dormir, soñar, y piensan en un abismo, y que no digan que no me despierte

                 3. Resume el contenido en una palabra.

optimismo

                 4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

positivo, porque hace pensar a al gente

                 5. ¿Qué tema filosofico trata?

el pensamiento

                 6. Busca información sobre su autor.

benedetti era un escritor famoso que escribia poemas, que nació en uruguay...

                 7. Opinión personal.

me ha gustado, porque hace pensar a la gente delo que piensa.

exercici catala

Exercici

Ompli els buits amb les grafies corresponents. L’església basilical de Montserrat El pa àssim no porta rent Ho comprarem en aquest bassar Una exposició de calçes gòtics Vols cosir-me la camisa? Els animals risòfags mengen arrels Bestiar transhumant S’ha enfonsat estrepitosament Quina és la causa de la riquesa? Han trobat un tresor bizantí La gasolina i la benzina Repossava sota un salze La intraçigència és dolenta com una metzina En una hora s’han fet una dotzena de transaccions Manifestem adhesió a la demanda de la basílica del basar. S’ha amagat el calze a la camisa i ha començat a cosir. La crisi de la donzella li ha enfonsat l’ànim

No toca de peus a terra, la Terra!

Comprensió lectora

Lectura 1

No toca de peus a terra, la Terra!

Darreres notícies! La bola del món ha fet unes declaracions

sensacionals! Com que ja fa molts anys que gira i gira sense pa-
rar està ben marejada, i, com que mai ningú no li ha agraït que

fes aquesta feina tan monòtona, ha decidit fer vacances.

Aquell mateix vespre a casa de la Paula i en Pau també mira-
ven la televisió. Tots dos germans, engrescats per la notícia, tam-
bé volien fer vacances. Però la mare els va dir:

–Vosaltres ja n’heu fet, de vacances. Ara li toca a la Terra,

pobreta!

Ningú no s’imaginava que a partir d’ara no existiria ni el dia ni la

nit com abans, ni que els matins i els vespres durarien el mateix,

perquè la Terra ja no girava: feia el que li donava la gana!

La TERRA portava una vida de senyora: prenia el sol, no feia res

i només s’engreixava de manera que els països es van anar dila-
tant i les ciutats també es van eixamplar. Aleshores els habitants

de la TERRA tardaven més temps per desplaçar-se d’un lloc a un

altre.

Els terrestres es cansaven de caminar tant i sempre anaven

amb un pam de llengua fora. La Paula i en Pau, com tots els nens

del món, solien arribar tard a l’escola, perquè dia per altre

s’allargava el camí. Però estaven molt contents, perquè ara te-
nien més espai per jugar: els patis eren immensos, els carrers

amplíssims i les cases també s’havien tornat grandioses.

El món s’havia convertit en un gran desori, tot funcionava ma-
lament. Però a la Paula i a en Pau tot allò els divertia molt.

I vet aquí que un bon dia, la Terra es va cansar de prendre el

sol i va fer bufar els vents de l’hivern. Així va ser com els habi-
tants de la Terra van saltar d’un llarguíssim estiu a un sobtat hi-
vern, sense passar per la tardor. Va començar a nevar, nevar, i va

fer fred de debò.

No toca de peus a terra, la Terra!

ACTIVITATS

Lectura 1: No toca de peus a terra, la Terra!

1 Contesta les preguntes següents:

a) Per què va parar de girar la Terra?
perque estava cansada de girar
b) Per què arribaven tard a l’escola la Paula i en Pau?
perque miraven la televisio
c) Què li va passar a la Terra quan es va constipar?
que tenia fred
d) I aleshores, com eren els països?
freds
e) Què va fer la gent per solucionar el problema?
encalentirlos
2 Explica i opina: T’ha agradat aquesta lectura? Per què?
si, perque es interesant
VOCABULARI

3 Explica el significat de l’expressió amb un pam de llengua fora:
estar cansat de o poder mes.
4 Fixa’t que aquestes paraules volen dir quasi el mateix. Completa les frases

amb la paraula més adequada:

dilatar

ampliar

estarrufar

eixamplar

• Amb la calor, els rails es van  dilatar.

• Van la carretera amb dos carrils més eixamplar.

• Va anar a la perruqueria i li van els cabells estufat.

• Ha el text després de consultar l’enciclopèdia ampliar.