divendres, 9 d’octubre del 2015

Tanca els ulls


TANCA ELS ULLS

Si em fas la protagonista dels teus somnis
et duré a la lluna, prendrem una bevenda,
i observarem el món com gira i gira sense retorn.
No caldran paraules, ni explicacions. 
No hi haurà retrets, ni complicacions. 
Només hi haurà estones de silenci 
per respectar, al màxim, aquest curiós entorn.
Ara... tanca els ulls,
pensa en mi,
i despertaràs lluny d'aquí, 
però a la meva vora.
Esper estar a l'altura quan sigui l'hora.
Antònia Lladonet

 1. Explica el contingut d'aquest poema.
2. A qui t'enduries a la lluna?
3. Opinió personal

dijous, 8 d’octubre del 2015

Poema de Benedetti

Poema de Benedetti


¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti
  Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

             1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
3 estrofas de 1 verso y 1 de 3 versos, consonante
                 2. Explica lo que nos cuenta.
de que hay gente de que no puede dormir, soñar, y piensan en un abismo, y que no digan que no me despierte
                 3. Resume el contenido en una palabra.
optimismo
                 4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?
positivo, porque hace pensar a al gente
                 5. ¿Qué tema filosofico trata?
el pensamiento
                 6. Busca información sobre su autor.
benedetti era un escritor famoso que escribia poemas, que nació en uruguay...
                 7. Opinión personal.
me ha gustado, porque hace pensar a la gente delo que piensa.

exercici catala

Exercici

Ompli els buits amb les grafies corresponents.

L’església basilical de Montserrat
El pa àssim no porta rent
Ho comprarem en aquest bassar
Una exposició de calçes gòtics
Vols cosir-me la camisa?
Els animals risòfags mengen arrels
Bestiar transhumant
S’ha enfonsat estrepitosament
Quina és la causa de la riquesa?
Han trobat un tresor bizantí
La gasolina i la benzina
Repossava sota un salze
La intraçigència és dolenta com una metzina
En una hora s’han fet una dotzena de transaccions
Manifestem adhesió a la demanda de la basílica del basar.
S’ha amagat el calze a la camisa i ha començat a cosir.
La crisi de la donzella li ha enfonsat l’ànim

dilluns, 5 d’octubre del 2015

No toca de peus a terra, la Terra!

Comprensió lectora





Lectura 1

No toca de peus a terra, la Terra!

Darreres notícies! La bola del món ha fet unes declaracions

sensacionals! Com que ja fa molts anys que gira i gira sense pa-
rar està ben marejada, i, com que mai ningú no li ha agraït que

fes aquesta feina tan monòtona, ha decidit fer vacances.

Aquell mateix vespre a casa de la Paula i en Pau també mira-
ven la televisió. Tots dos germans, engrescats per la notícia, tam-
bé volien fer vacances. Però la mare els va dir:

–Vosaltres ja n’heu fet, de vacances. Ara li toca a la Terra,

pobreta!

Ningú no s’imaginava que a partir d’ara no existiria ni el dia ni la

nit com abans, ni que els matins i els vespres durarien el mateix,

perquè la Terra ja no girava: feia el que li donava la gana!

La TERRA portava una vida de senyora: prenia el sol, no feia res

i només s’engreixava de manera que els països es van anar dila-
tant i les ciutats també es van eixamplar. Aleshores els habitants

de la TERRA tardaven més temps per desplaçar-se d’un lloc a un

altre.

Els terrestres es cansaven de caminar tant i sempre anaven

amb un pam de llengua fora. La Paula i en Pau, com tots els nens

del món, solien arribar tard a l’escola, perquè dia per altre

s’allargava el camí. Però estaven molt contents, perquè ara te-
nien més espai per jugar: els patis eren immensos, els carrers

amplíssims i les cases també s’havien tornat grandioses.

El món s’havia convertit en un gran desori, tot funcionava ma-
lament. Però a la Paula i a en Pau tot allò els divertia molt.

I vet aquí que un bon dia, la Terra es va cansar de prendre el

sol i va fer bufar els vents de l’hivern. Així va ser com els habi-
tants de la Terra van saltar d’un llarguíssim estiu a un sobtat hi-
vern, sense passar per la tardor. Va començar a nevar, nevar, i va

fer fred de debò.

No toca de peus a terra, la Terra!

ACTIVITATS

Lectura 1: No toca de peus a terra, la Terra!

1 Contesta les preguntes següents:

a) Per què va parar de girar la Terra?
perque estava cansada de girar
b) Per què arribaven tard a l’escola la Paula i en Pau?
perque miraven la televisio
c) Què li va passar a la Terra quan es va constipar?
que tenia fred
d) I aleshores, com eren els països?
freds
e) Què va fer la gent per solucionar el problema?
encalentirlos
2 Explica i opina: T’ha agradat aquesta lectura? Per què?
si, perque es interesant
VOCABULARI

3 Explica el significat de l’expressió amb un pam de llengua fora:
estar cansat de o poder mes.
4 Fixa’t que aquestes paraules volen dir quasi el mateix. Completa les frases

amb la paraula més adequada:

dilatar

ampliar

estarrufar

eixamplar

• Amb la calor, els rails es van  dilatar.

• Van la carretera amb dos carrils més eixamplar.

• Va anar a la perruqueria i li van els cabells estufat.

• Ha el text després de consultar l’enciclopèdia ampliar.

ciencies socials

Ciències socials

                                                                    Clima polar



              Respon les preguntes següents:

              1. Escriu el nom de les principals formes de relleu.
relleu de muntanya,  serra, serralada, plana, altipla, depressió, turo,                                                                                               
              2. Què són les plaques tectòniques?
les plaques tectoniques son formacions de l'escorça terrestre que es desplaçen continuament sense que nosaltres ens donem conte.
              3. Explica quin tipus de relleu afavoreix la vida de les persones i per què.
areeas planes perque nosaltres vivim a meenys de 500 metres per davall l'aigua.
              4. Què és el cicle de l'aigua?
el cicle de l'aigua es: primer s'evapora l'aigua,m puja per les muntanyes, es condensen els nuvols, cauen precipitacions amb forma de neu, pluja, graniç..., pasa per el riu i torna a la mar.
              5. Quines són les fonts d'aigua dolça més important?
els rius, els llacs i les aigües subterranies.
              6. Explica els climes càlids, els temperats i els freds.* mirar blog climes


Clima tropical

Clima equatorial

 Clima d'alta muntanya
                               Clima mediterrani



divendres, 2 d’octubre del 2015

fa mal


FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a 
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura 
banyada d'una mar salvatge que engoleix 
sense intenció, però també sense contemplació. 
Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet


COMENTARI DEL POEMA
1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
2. Explica en una paraula el tema del poema.
3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 
3. Explica el significat de cada estrofa.
4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.
5. Què en penses del conflice a Síria? Cerca'n informació.


1.- que fa molt de mal quan et peguen.
2.-dolor
3.-consonant; sense rima; te 4 estrofes; 25 versos
3b).- primera estrofa: que hi ha molts de malt amb els infants de siria
      segona estrofa: molt de mal amb un estreny
     tercera estrofa: que no te alegria, simpatia...
     quarta estrofa: els refugiats viven malament que tenen que viure entre guerra
4.- que hi ha molts de malt amb els infants de siria
      segona estrofa: molt de mal amb un estreny
     tercera estrofa: que no te alegria, simpatia...
     quarta estrofa: els refugiats viven malament que tenen que viure entre guerra
5.-que esta mal fet.

dijous, 1 d’octubre del 2015

climes

Ciències socials: El clima


      


               Ciències socials T1:

 1. Cerca informació sobre els diferents tipus de CLIMES, i com aquests afecten la nostra vida quotidiana.

CLIMES CALIDS

clima equatorial: es el mes caluros, té pluges molt abundants, la seva vegetació es la selva.
Clima tropical: també es caluros, tè pluges abundants, la seva vegetació es la sabana.
Clima desertic: també es calros que poden arribar a passar els 40ºC, plou molt poc, té una vegetació desertica.


CLIMES TEMPERATS


Clima mediterrani: fa calor els estius i a l'hivern fa fred, hi ha molta humitat, les pluges son molts abundants, la seva vegetació es la fulla perenne (alzina, ullastre...)
Clima oceanic: la temperatura esta entre els 18 i 30ºC, les pluges son molt abundants en diferents parts del mon, la vegetació es la fulla caduca.
Clima continental: la tempareturano passa dels 18ºC, les fluges son freqüents, la vegetació es la taiga, boscosd'avets i de bedolls.

CLIMA FREDS

Clima polar: es el mes fred de tots els climes que hi ha en el mon, les pluges quasi no hi ha, la vegetació es tot gel.
Clima muntanyos: la temperatura es baixa quan pujes els vents son forts,les pluges son molt freqüents, la vegetació quasi no hi ha.