dijous, 2 de juny del 2016

dieresis sense acabar

La dièresi


 



La dièresi té 2 usos molt diferenciats entre si:


Marcar que la U dels grups QU-/GU- quan van seguits de les vocals E/I es pronuncia.


Exemples:    ungüent       qüestió        pingüí           aqüífer

!VÉS AMB COMPTE que acomplisquen ambdós requisits: que es pronuncie la U i que la vocal que l’acompanye siga una E o una I.Aquesta regla no té excepcions.

Exemples: guerra (no du perquè la U no sona) / quatre (no du                 perquè la vocal és A).


Marcar que una I/U no forma diftong amb la vocal anterior.


Exemples: ve-ï-na   pro-te-ï-na    en-sa-ï-ma-da     co-ï-en

 EXCEPCIONS a aquesta regla:


A)   Si la I/U pot portar accent gràfic.


Exemples:  ve-í            pa-ís             co-í-em

! Vés amb compte de no barrejar aquesta excepció amb la primera regla que hem vist.

Exemples: aqüífer (porta dièresi per marcar que la U del grup QU- seguit d’una I es pronuncia. S’accentua perquè és plana acabada en –R).

Aquesta excepció només afecta les paraules del segon ús de la dièresi sempre i quan accent i dièresi es disputen la col.locació sobre la mateixa vocal. Exemple: ru-ï-nós ( porta dièresi per indicar que hi ha dues vocals contígües pronunciades en síl.labes diferents, la segona és una I i aquesta I no pot dur accent gràfic però això no afecta que la paraula en porte ja que és aguda acabada en –OS)


B) No porten dièresi les paraules acabades en els sufixos cultes  –ISME/-ISTA/ -US/-UM.


Ex: egoisme / egoista  /  Màrius  /  harmònium

!Vés amb compte amb les paraules proïsme i lluïsme ja que sí que porten dièresi.


C) No porten dièresi els INFINITIUS, FUTURS, GERUNDIS i CONDICIONALS dels verbs acabats en VOCAL+IR (obeir, conduir, reduir, ...).

                                           
 Exemples:   agrair/agrairé/agraint/agrairia

! No confondre l’estalvi de la dièresi en la terminació d’aquests temps amb altres casos com: a-ï-llar/ a-ï-lla-ré/ a-ï-llant/a-ï-lla-ri-a ja que el problema no el tenim en la terminació verbal sinó en la segona síl.laba.


D) Tampoc no fem ús de la dièresi en paraules començades per un prefix acabat en vocal (re,contra-, anti-, co-...) + paraula començada per I/U.


Exemples:      contraindicació          reunificar

Són excepcions a aquesta excepció les paraules reüll ireüllar i tots els derivats.

! Para especial atenció en aquelles paraules que porten dièresi en una I/U àtona ja que, sovint, tendim a pronunciar-les com si foren diftongs quan en realitat són hiats. Per això convé repassar alguns casos en què la dièresi apareix fora de vocal tònica:

            - En els derivats de mots que tenen I tònica:

Exemple:   veïnat (veí)                                  ensaïmada (saïm)     
              descafeïnat (cafeïna)              aïllar (illa)
          
          - En les paraules formades amb els sufixos següents:
                       
  -itat (espontaneïtat,...)                        -itzar (europeïtzar,...)
                       
  - iment (agraïment,...)                            -idal (helicoïdal,...)
                     
                                          -idor (traïdor,...)

En aquests casos el millor és treballar la memòria visual fent exercicis d’ortografia i, sobretot, llegint.



Posa dièresi en les paraules següents i després classifica-les en la graella:


frequència, Seul, xiita, reduit, unguent, reull, ambiguitat, aiguera, diurna, veinat, aqueducte, llaut, raim, agrait, terraqui, sequència, instruit, esfereidor, questió, lluit, genuina, equestre, aussar.


REGLA 1
REGLA 2


Completa les formes d’aquests participis:

Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
traduït
traduïda
traduïts
traduïdes
reduït
reduïda
reduïts
reduïdes
produït
produïda
produïts
produïdes
conduït
conduïda
conduïts
conduïdes

Tots els participis d’aquest exercici pertanyen a la regla C.


Col·loca’ls a les paraules següents la dièresi si la necessiten. Digues quina regla els has aplicat i si pertanyen a alguna excepció:

aigua               cuina           sarraina          ateisme

pasques           conduiria      reintentar        suis    

beneiré            reull            peuc               quocient

ensaimada       egoista         contraindicació  produit 

reixa           cinquanta  ciutat          agrair

aiguera       obeies       coincidir       traint  

enlairar       proteina     reix             aigualit  

agraiment    manguera  traduir        pausa


pais                coincidència   aquífer            egoisme 

aixeta             heroina          llengua            genuina
Posa dièresi o accent a les paraules que calga i, en cas de ser una excepció, especifica la lletra d’aquesta:


païs

paisos

Lluis

Lluisa

questionari

faria

conduir

produiria

reduint

Màrius

altruista

dadaisme

egoista

harmònium

agrair

reunir

coutilitzar

contraindicació

preinstal·lació

contribuint

antiinflamatori

creilla

antiquari

peuc

aillant

obeiem

arcaisme

diurn

coincidir

envairia

produia

posseit

conduiries

reduia

disminuirà

Posa dièresi, accent o res a aquestes paraules, segons pertoque:

unguent, veinat, Lluis, decaiment, conduies, peuc, causar, aquífer, empaquetar, reincidir, europeista, creilla, produieu, agrairia, linguista, adquisició, reduint, reunificar, llenguatge, peuet, proteina,obeim
Completa les oracions posant la dièresi  o l’accent a les formes verbals que calga:

Si jo fora el gerent, reduiria el dèficit que han produit els administradors.

Els pobles germànics envairen la península Ibèrica el segle V.

Encara no s’ha reconstruit la necròpolis que els arqueòlegs atribuixen/atribueixen als ibers.

Durant tot el viatge estàs envaint el carril contrari, de manera que després de dinar conduire jo.

Després d’estudiar el cas, l’advocat ha deduit que en l’execució del crim influiren algunes causes encara inexplicables.
Alguns dels mots següents han de dur dièresi. Posa’ls-la:

veina       peuc     ruina      xemeneia     reixa          ambiguitat

quatre     pausa    oida       posseidor     heroina       reduia 

tenia       paisos   arruinar   reull            intuició       suissa

paisatge  Biscaia   cuinera   frequent      coincidir      almoina

amoinar  espontaneitat  obliquitat agraiment cinquanta aillat

ciutadana transeunt unguent  reunir     ensaimada      circuit

Eivissa       aigua           aiguera    raim          Caim               joia
I ara completa les frases següents amb la forma que hi corresponga del verb entre parèntesis:

- T’estic molt .........(AGRAIR) per tots els favors que m’has fet.
- Mentre jo ..........................(PRODUIR), els del costat s’enfonsaven.
- Anit observava com el sopar es .....................(COURE) a poc a poc.
- ................................ (INTRODUIR) la targeta de cara a vosaltres.
- Convé que vosaltres mateixos ho .........................(DEDUIR) en pocs minuts.
- El sucre no es ...........................(DILUIR) prou bé perquè el café era fred.
- Cal que vosaltres ...........................(DISMINUIR) les despeses generals.
- .............................(POSSEIR) tanta riquesa que ni sabia el que tenia.
- Mentre estaven els llums encesos, el cartell ............................(LLUIR) amb força.

- Per favor: .........................(INCLOURE) també la sol·licitud.
Escriu el femení i un nom abstracte derivat dels adjectius següents:

Ex: continu: contínua, continuïtat.

simultani: .................................espontani: ..........................

heterogeni. .............................. heroic: ..............................

laic: ....................................... assidu: ................................

innocu: .................................. oblic: ...................................
Escriu dièresi o accent en els mots següents:

aqueducte       linguistica      proisme     conduint         paura

empedreit        exiguitat       harmonium  hemorroidal     Caim

quocient         acuitat        substituiem   egoista          aguait

fortuit            helicoidal      ateisme        bilingue     reimpressio

traduida          jesuita        diuretic        geniut  antiimperialista

europeista      conduiria     pasques      beneire        antiguitat

cafeina           duana           afaitat       Saul             Marius
Posa els accents i dièresis que calguen a les frases següents:

- La questio es que no se quines consequencies pot tenir la teua decisio.
- La Lluisa es va deixar influir per la pretesa genuitat del producte.
- I les seguents questions tambe posseien una alta ambiguitat.
- Els quatre sarrains lluien les seues simitarres.
- Com vols que continue la sequencia?
- Els mots seguents semblen intraduibles.
- El seu caracter egoista no coincidia amb l’altruisme de la veina.
- Aquesta frequencia no es captada per l’oida.

- Per mes que t’hi amoines no reduiras les diferencies entre els veins.

historia




                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

socials tema 7

Socials tema 7


                      1. Explica el sector secundari del'activitat industrial. Cerca informació sobre aquest tema i imatges.
El sector secundari d'una economia es refereix als sectors econòmics que creen productes finals: la indústria, mineria, producció d'energia i construcció. Les activitats que el constitueixen són basades en l'extracció i transformació de matèries primeres en altres productes. Aquest sector fa ús de la producció del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportació o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en indústria lleugera i indústria pesant segons la destinació dels productes fabricats, i en indústria punta o madura segons la importància econòmica que tenen.
Resultat d'imatges de sector secundariResultat d'imatges de sector secundari
                      2. Explica la revolució industrial actual.
La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot lamàquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

                      3. Defineix els següents conceptes:

                              -Reconversió industrial.
La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu.

                              -Deslocalització.
La deslocalització és el fet de traslladar la producció d'una fàbrica, oficina, seu, servei, etc. a un altre indret on la suma de la producció més el transport resulta més econòmic que la producció a la primera ubicació.

                     4. Per què són tan competitives les multinacionals?
perque volen tenir molt diners
                     5. Cerca informació sobre l'explotació laboral (o explotació laboral infantil).
L'explotació laboral es defineix com el fet de rebre un pagament inferior al treball que es realitza, la qual cosa inclou des dels petits abusos fins als tallers de treball esclauKarl Marx desenvolupà la seva teoria de l'economia del capitalisme basant-se en la idea de l'explotació laboral on la plusvàlua és la diferència que no es paga al treballador. Un cas especial és l'Explotació infantil.
                     6. Cerca informació sobre l'economia submergida.
             La economía sumergida es la suma de la economía informal y la economía ilegal. La economía informal, también llamada irregular, es actividad económica legal aunque oculta a efectos registrales por razones de elusión fiscal o de control administrativo. La economía ilegal, por contra, lo es por su propia naturaleza, por ejemplo, el tráfico de drogas y la prostitución.