dilluns, 30 de novembre del 2015

La ràdio i la televisió (t3)

La ràdio i la televisió (t3)

 Cerca una notícia a un diari. Després d'haver-la llegit, torna-la a redactar de dues maneres diferents: 

a) Com si l'haguessis d'explicar a la teva colla d'amics.

sabeu que hi hagut deu morts en trafic aquest cap de setmana ja que el que duin fins el 29 de novembre hi hagut... 1.034 morts dins de les carreteras de tot Espanya la majoria eren de cotxe i la minoria eren de moto

b) Com si fossis el locutor d'un informatiu i haguessis de donar la notícia. 
moren 10 persones per accidents de trafic a les carreteres de tota Espanya i acumulen 1.034 morts la majoria dels morts eren accidents de cotxe i per l'atre banda eren de moto.

divendres, 27 de novembre del 2015

Petita llengua

Petita llengua

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.




1. Tema del poema
amor
2. Contingut.
te 11 versos
3. Resum
que te una cala molt bonica...
4. Opinió personal
m'ha agradat molt

poema

Poema



Hace siglos que llueve.
Hace siglos
que, con perverso afán,
el repique monocorde
golpea el techo,
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.
Hace siglos,
solía amar
la lluvia.
Hace siglos,
lejos de esta infinidad
de aguas,
cayendo
en tortura minuciosa
sobre el mundo.

1. Explica el contentido de este poema, con tus palabras, en una sola frase.
que llueve hace mucho tiempo...
2. Tema.
tristeza
3. Opinión personal.
me ha gustado mucho.

ARENA AMB RECORDS

Arena amb records



ARENA AMB RECORDS
S'a ca ba l'es tiu i 6 
la in te nsa ca lor 6
dó na pas  au na 5
fres que ta molt 4
ag ra da ble. 4
La gent, me lan gio sa, 6
re cull els seus re cords 6
a l'a re na de la pla tja. 7
Ara no més cal que 5
els ar bres que din nus 6
de fu lles iel po ble 5
es ves tei xi de co lor 7
mar ró. 2
Ai xò vol drà dir que 6
ha ar ri bat la tar dor. 7

1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
record
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima consonant; versos 15.
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. 
nus=nu; melangiosa malenconiós.
Relaciona el significat amb el contingut del poema: melangiosa, nus.
es tracta de pensar i nus es tracta de asar-ho be
5. Fes un resum del significat del poema en general.
que em de disfrutar de la vida aixi com ho veim.
6. Opinió personal.
m'ha agradat molt et fa pensar el que feim.

divendres, 20 de novembre del 2015

B/V ortografia

B /V Tema 4



L’ORTOGRAFIA DE B/V

 S’escriu b: Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable. 
                    Darrere de m: embenar, ambició, amb. 
                    Alternant amb p: saber – sap, caber – cap, llobató – llop. 
S’escriu v:  Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, envà, enveja, invent. 
                    Alternant amb u: escriviu –escriure, nevar – neu, meva – meu, bevia – beu. 
                    Els imperfets d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (cantar) acaben en v: cantava, menjaves, rentava, cuinàvem, arribàveu, marxaven. 

1. Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui: 

La cançó de la reixa _V a tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passa_v a sempre pel carrer nou i cada _v_egada es para_v a a tocar la reixa. Sempre s'in_v enta_v a no v_es cançons, picant quan calia so_b re les b_arres. _V a in_v entar una cançó per cadascun dels ar_b res que _v eia al parc: el pi, l'a_v et, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. V_a in v_entar una cançó per l'a v_inguda que puja_v a cap a la casa, pels camins que s'endinsa_v en a les verdes galeries sota els ar b_res, per l'her b_a i pels parterres florits. Però no _v a dir res del seu desco b_riment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret. Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons 

2. Fes el mateix que l'exercici anterior:

 ca b_re, sa b_er, plo_v ia, escri_v ia, en_v_iar, in_v_itar, en_v_ellir, con_v_icció, in_v_ent, _b_rasa, o b__ligar, _b_la v__a, om_b_ra, escla_v_a, escali_v_ada, atracti_v_a 

3. Omple els buits de les frases següents amb b o v:

 a) Sempre arri_b a_v_a tard a les reunions. b) A_v_ui m’he lle_v_at a les _v_uit del matí per anar a empro_v_ar-me una Exercicis de reforç 9 ga_v_ardina. c) Aquell paisatge era d’una gran _b_ellesa. d) M’he deixat el mò b__il engegat en una reunió. e) L’advocat de la família tre_b_alla en un cas de di_v_orci.

 4. Emplena els buits del text següent amb una b o una v. 

Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s'hi tro_b_en les misterioses Estunes. En arri_b_ar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i que mirant a tra_v_és d’elles veiem aquestes co_v__es que s’anomenen Tunes o Estunes. En les profunditats d'aquestes esquerdes s'alça_v_en rics palaus ha_b_itats per les Aloges o Goges que la veu popular bateja_v_a amb el nom d'Encantats. Les Goges eren una mena de fades que durant el dia resta_v_en ocultes en els seus caus i que quan canta_v_a el gall a la mitjanit sortien per les _v_etes de les roques i ana_v_en a emmirallar-se a les aigües de l'Estany de Banyoles que, en aquell temps, era molt proper a les Tunes. Segons sembla les entranyes d'aquelles roques esta_v_en cobertes d'or i plata, perles i diamants i tota mena de joies. Aquests tresors resta_v_en lluny de la mirada dels curiosos i dels _b_andits gràcies a una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes Goges ana_v_en filant. Però si un intrús gosa_v_a endinsar-se per les co_v_es a la recerca dels tresors no tarda_v_a a perdre l'orientació quan mira_v_a de tornar enrere abans de perdre's, definitivament, per aquell laberint de roques i arrels immenses. Algunes _v_egades els ha_b_itants dels contorns havien vist a les nits com d'aquell paratge misteriós emana_v_a una blancor finíssima que puja_v_a cap al cel. Aquell prodigiós raig de llum era atri_b_uït a les festes que tenien lloc en els palaus de les profunditats. 

[Extret i manipulat de la Web de les Llegendes del Pla de l’Estany

conde lucanor

El Conde Lucanor



 Autor: Infante don Juan Manuel, escritor, guerrero y cortesano; 1282-1348.

Otras obras: Libro de la caza, Libro de los ingenios, Tratado de las armas (didácticas); Libro de la caballería, Libro del caballero y el escudero, Libro de los estados (expositivas); etcétera.

Género y corriente: Narrativa didáctica con influencia del apólogo oriental.

Estructura: Su título completo es Libro de los ejemplos del conde Lucanor y de Patronio, fue concluido en 1335 y la primera edición impresa se realizó en Sevilla en 1575. En general, la obra aparece como una colección de pequeñas narraciones pedagógicas llamadas ejemplos. Cada uno de ellos es un todo completo y cerrado que puede tratarse en forma separada. La unidad del libro descansa en la presencia constante de los personajes centrales, el conde Lucanor y su consejero Patronio, y en el diálogo que en cada ejemplo se entabla entre ellos.
El original de la obra completa consta de un prólogo, cinco partes bien diferenciadas y el epílogo. La primera parte o Libro de los ejemplos es narrativa e incluye 50 capítulos (en algunas ediciones aparecen 51), cada uno con un apólogo. La segunda, contiene cien sentencias; la tercera y cuarta partes constan de 50 y 30 proverbios, respectivamente, y la quinta es un largo tratado religioso doctrinal discursivo. La segunda, tercera y cuarta son de carácter sentencioso. El libro que actualmente se conoce como El conde Lucanor es sólo la primera parte; las demás, de mucho menos valor literario, han sido suprimidas en esta obra por razones obvias.

Sinopsis: El conde Lucanor, enfrentado a diversos problemas en -distintas oportunidades, se los plantea a Patrono, su maestro y consejero, quien recurre a breves relatos a modo de ejemplos para que el consejo o moraleja final resulte más claro y aparezca ilustrado en forma entretenida y placentera.
Todos los ejemplos se centran en enseñanzas de orden moral y práctico referentes a casos de la vida cotidiana, por lo que la obra es una especie de ars vivendi (arte de vivir). En este sentido, es posible reconocer en ellos ciertos temas comunes: 1. Normas de conducta relativas a los bienes o posesiones (ejemplos II, V, VI, VII, VIII, IX, XIII, XIX, XX, XXII, XXIX, XXX, XXXI, XXXII, XXXIV, XXXVIII, XLV, XLVII). 2. Normas de conducta que atañen a la honra (ejemplos I, IV, XII, XIII, XV, XVI, XVIII, XIX, XXXI, XXXVI, XXXVII, XLI). 3. Normas que benefician el alma (ejemplos 111, X, XI, XIV, XXVIII, XXXVIII, XL, XLIII, XLIV, XLV, XLIX, L). 4. Normas para el matrimonio y condición de los esposos (ejemplos XXV, XXVI, XXVII, XXXV). 5. Normas para la educación de los jóvenes (ejemplo M). 6. Normas para conocer a los hombres (ejemplos XXIV, XLVIII). Son reglas que permiten realizar o alcanzar el ideal cristiano de hombre, preocupación fundamental del infante don Juan Manuel. En la búsqueda de ese perfeccionamiento y su logro, radica la finalidad de la obra.
Todos los ejemplos poseen una estructura similar y pueden basarse en hechos reales, verosímiles y fantásticos, de los cuales muchos se han hecho populares. He aquí algunos de los más conocidos:
"De lo que aconteció a un raposo con un cuervo que tenía un pedazo de queso en el pico", ejemplo V, asunto que sirvió a fabulistas
posteriores; "De lo que aconteció a una mujer a quien llamaban doña Truhana", ejemplo VII, de marcada influencia oriental, ha dado origen a la famosa fábula La lechera y el cántaro roto; "De lo que aconteció a un hombre bueno con su hijo", ejemplo II, luego transformado en la fábula El molinero, su hijo y el borrico; "De lo que aconteció con los burladores que hicieron el paño maravilloso", ejemplo XXXII; "De lo que aconteció a un ciego que guiaba a otro ", ejemplo XXXIV; "De lo que aconteció a un hombre que por pobreza y a falta de otra cosa comía altramuces", ejemplo X, en el cual se inspiró Calderón de la Barca, y "De lo que aconteció a un mancebo que casó con una mujer muy fuerte y muy brava", ejemplo XXXV, inspiró a Shakespeare La fierecilla domada, y La doma de la bravía a Lope de Vega.
A pesar de que don Juan Manuel no haya sido original en la elección de sus temas, sí lo es en cuanto a su tratamiento, procedimiento de composición, interpretación personal de las anécdotas que emplea y estilo.
Entre las excelencias de su prosa, "preocupación constante del infante", se destacan su sobriedad, concisión y claridad, lo que da por resultado un estilo transparente e incisivo que capta lo esencial y se convierte así en fragmento de la vida misma.

1. Haz un resumen del texto anterior.
el conde de lucanor era un conde que vivia en s.XV-XX QUE TEnia diferentes normativas:  1. Normas de conducta relativas a los bienes o posesiones (ejemplos II, V, VI, VII, VIII, IX, XIII, XIX, XX, XXII, XXIX, XXX, XXXI, XXXII, XXXIV, XXXVIII, XLV, XLVII). 2. Normas de conducta que atañen a la honra (ejemplos I, IV, XII, XIII, XV, XVI, XVIII, XIX, XXXI, XXXVI, XXXVII, XLI). 3. Normas que benefician el alma (ejemplos 111, X, XI, XIV, XXVIII, XXXVIII, XL, XLIII, XLIV, XLV, XLIX, L). 4. Normas para el matrimonio y condición de los esposos (ejemplos XXV, XXVI, XXVII, XXXV). 5. Normas para la educación de los jóvenes (ejemplo M). 6. Normas para conocer a los hombres (ejemplos XXIV, XLVIII). Son reglas que permiten realizar o alcanzar el ideal cristiano de hombre, preocupación fundamental del infante don Juan Manuel. En la búsqueda de ese perfeccionamiento y su logro, radica la finalidad de la obra.
2. Escribe las cuatro ideas principales del texto.

 las fechas, la estructura, el autor, las obras que tiene. 

3. Tema del libro.

sinceridar.

dijous, 12 de novembre del 2015

matant el temps

Matant el temps

68471_473475052698547_1087631186_n

MATANT EL TEMPS
I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? 

m'ha sorpres de que el món s'atures de sobte amb aquell parentesis atemporal

reflexions

Reflexions




                   1. Explica el que passa a n'aquest dibuix. Què expressa? Què vol dir?

Que una nina que demana a un ocell que li enseny a volar.
Expressa alegria.
Que vol aprendre noves coses.