matant el temps

Matant el temps

MATANT EL TEMPS

I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.

No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.

Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:

- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.

Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? 

m'ha sorpres de que el món s'atures de sobte amb aquell parentesis atemporal